A punt d’acabar la primera dècada dels dos mil, s’ens imposa fer un balanç de la situació respecte a la preservació, cura i difusió del Patrimoni Fotogràfic del nostre país.
Quan fa 28 anys de la creació de la Primavera Fotogràfica, model i referent de posteriors festivals a l'Estat espanyol, amb la entrada per primera vegada al nostre país de grans exposicions internacionals.
A 25 anys del Llibre Blanc de la Fotografia Catalana, que definí l'estat de les coses en matèria de Fotografia, que havia de servir per posar ordre a un evident retard i desatenció.
A 30 anys de les Primeres Jornades Catalanes de Fotografia, que impulsaren la racionalització del coneixement al voltant de la Fotografia com a fet cultural, tot implicant als diferents agents culturals i institucionals.
A 30 anys de les tímides incorporacions de Departaments de Fotografia a les Escoles i Facultats d'Art, mentre d'altres Escoles de Fotografia d'àmbit privat o semi-privat ja feia temps que impartien els seus cursos amb un notable nivell.
A 70 anys de l'arrabassament de qualsevol forma de documentació dissident, amb la confiscació o eliminació sistemàtica d'arxius també fotogràfics, molts d'ells no restituits.
A 100 anys de les primeres produccions industrials de material fotogràfic
al nostre país.
A 120 anys de la invenció de la primera pel·lícula flexible.
I a 170 anys de la primera fotografia presa a l'Estat espanyol, i que s'executà a Barcelona.
A partir de mitjans dels '80 es fan encomiables esforços per normalitzar i modernitzar la situació de la Fotografia, que arrossegava dècades de dèficit institucional respecte d'altres països del nostre entorn socioeconòmic.
Es possibilita la equiparació dels nostres autors contemporanis a nivell internacional i es recuperen autors històrics oblidats o desconeguts. A partir dels anys '90 i a resultes de circumstàncies de diversa naturalesa, la Fotografia accedeix a la equiparació a la resta de les arts.
No s’ens pot escapar tanmateix, i especialment als nostres gestors culturals, el fet de que el treball de molts autors i inclús arxius complets son avui tant vulnerables o més que en d’altres moments, a causa de la revalorització de la Fotografia partir del seu reconeixement com a producte cultural i artístic, i en conseqüència, econòmic. Tanmateix aquesta apreciació en el mercat no s’ha vist compensada per una actuació en l’àmbit públic, a través d’una institució de referència com hauria de ser un Museu Centre de la Fotografia.
Un Museu que pugui reunir i unificar arxius i col·leccions, facilitar-ne la recerca en l'esfera historiogràfica i estètica, i difondre'ls eficientment en un concepció contemporània de Museu.
Un Museu que s'articuli alhora com a Centre de Documentació sobre la Fotografia al nostre país, i també com a Centre de gestió i producció d'exposicions, integrat en el circuit internacional de centres i museus de Fotografia.
Un Centre que sigui el canal per rendibilitzar la gran quantitat de recursos latents de que disposem, hores d'ara immòbils en nombrosos arxius i col.leccions tant particulars com també públics.
Una de les línies troncals del Centre serà el facilitar la comprensió del fet fotogràfic en les seves diverses disciplines. Per aquesta raó, s’hauran de habilitar els recursos pedagògics necessaris, i alhora que es promourà actes destinats a la reflexió i el debat.
És palesa la ubiqüitat de la Fotografia a l'actualitat que, en ultrapassar el seus territoris clàssics com són el de la informació, la comunicació, la documentació i l'art, ha impregnat la esfera de les relacions socials amb la complicitat de les tecnologies de la xarxa.
Un Museu de la Fotografia de nova creació haurà de ser prospectiu amb aquests nous usos relacionals de la imatge, i crear la plataforma virtual necessària per interactuar en aquest nous territoris.
A partir d'aquí, si hi esteu d'acord, us demanem que subscriviu aquest document com a impulsors de les accions destinades a portar endavant la proposta de creació d'un Museu/Centre de la Fotografia.
Barcelona, maig 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada